Bloc 2: Articles carpeta d'aprenentatge

Què hi ha d'innat i què hi ha d'adquirit en el comportament dels nens?

Segurament molts de vosaltres us haureu preguntat més d’un cop perquè del comportament dels vostres fills és el que és? Com és que s’assemblen en alguns aspectes a vosaltres quan éreu petits? O fins i tot, com és que a vegades en algunes situacions és comporta igual com ho feu vosaltres?

Per entendre del que anem a parlar començarem definint la conducta o comportament, que és la maneraque té cadascú d’actuar i reaccionar davant als estímuls i pot ser voluntària o involuntària.És important saber aquesta definició perquè la conducta, igual que moltes de les característiques de cadascú, té una part innata i una altra adquirida.

Pel que fa a la part innata, no requereix de cap tipus d’aprenentatge perquè neix amb ells. Distingim dos tipus de respostes innates, els reflexes i els instints.

Per una banda els reflexes es realitzen de manera automàtica com a resposta a algun estímul, per exemple el reflex de succió que tenen els infants quan neixen per poder alimentar-se, sinó com han aprés a succionar? Qui els ho ha ensenyat? Un altre exemple seria quan alguna cosa s’apropa ràpidament a la cara d’un bebè i aquest tanca els ulls. Qui li ha explicat que pot ser alguna cosa perillosa? Com s’ha adonat que li podria fer mal als ulls? Per això afirmem que neixen amb aquests reflexes.

Per l’altra banda tenim els instints, que són les pautes del comportament que tenen una finalitat adaptativa. Segurament haureu notat moltes actuacionsinstintives sense saber que realment ho són, per exemple el fet que els infants siguin tant protectors amb les seves joguines i els hi costi compartir-les és una conducta que ve marcada pels instints. Per què no ha de compartir les joguines? Com sap que si les agafa un altre infant les pot perdre o trencar? Quan els infants són molt petits no són conscients de tot això, simplement no ho deixen perquè és seu.

Pel que fa a la part adquirida és el resultat de les experiències viscudes per cadascú i es transmeten amb l’aprenentatge. Com ja us hem explicat, aquest comportament adquirit depèn de les experiències, és a dir, del dia a dia de cadascú: la seva família, l’entorn on viu, la cultura, la religió, l’escola on va... Per exemple, si un infant es cria als països orientals (Xina, Japó, Corea...) pensarà que el fet de mirar directament als ulls d’una altra persona està mal fet, per tant aquest infant intentarà no mirar mai als ulls, en canvi, un infant espanyol per a comunicar-se necessita la mirada de l’altre i per això sempre que podrà buscarà trobar aquesta mirada.

Però la qüestió és: què influeix més, la part innata o la part adquirida? Això depèn de cada infant, pot ser a alguns els influeix més la part innata i al moment d’estudiar o treballar són molt ràpids aprenent les coses i tenen molta facilitat, però a altres els influeix més la part adquirida i si el seu entorn afavoreix que sigui un bon estudiant, bon treballador, valora l’esforç, és constant, bona persona, etc... Tots dos tindran les mateixes oportunitats a la vida tot i que un és comporta per instint i l’altre pel que ha après.


Realitzat per: Georgina Gilabert Bertomeu




El desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys

El desenvolupament dels infants en l’etapa de 0 a 6 anys és molt important, ja que és en aquesta etapa on els nens comencen a relacionar-se i interactuar amb el seu entorn. Això fa que l’ infant  pateixi alguns canvis. És per aquest motiu que des de l’escola posem a la seva disposició tot tipus de material perquè estiguin informats del desenvolupament que està tenint o que tindrà el seu fill.

Per començar aquí us oferim alguns llibres que us poden ser molt útils:

·         Barros de Oliveira, Vera; A. Bossa, Nadia (2001). Evaluación psicopedagógica de 0 a 6 años. Narcea Ediciones, 2001.

Aquest llibre estudia al nen des del punt de vista psicopedagògic, considerant el joc i el dibuix com un valuós instrument per a la comprensió dels adults: pares, professors o altres interessats en el desenvolupament infantil dels infants d'aquestes edats. L’avaluació dels nens i nenes de 0 a 6 anys mitjançant l'observació, l'anàlisi i la interpretació del seu comportament.

·         Barnes, Bridget A.; York, Steven M (2005). El sentido común en la educación de los más pequeños. Narcea Ediciones, 2005.

Proposta per a pares i educadors per a combinar afecte i disciplina en l'educació dels infants de 0 a 6 anys. L'objectiu és fixar expectatives raonables basades en l'edat, el desenvolupament i la capacitat dels nens i les nenes. Ofereix tècniques basades en el programa "Common Sense Parenting" que permeten prevenir i corregir conductes inadequades de manera que els infants aprenguin a conservar la calma i a mantenir la motivació. Insisteix en la importància de la vida familiar, la comunicació, l'empatia, l'elogi eficaç i l'ensenyança preventiva.

·         Ferrerós, Lluïsa (2004). Ensenya-li a aprendre. Columna Ediciones, 2004.

Llibre sobre el creixement i desenvolupament intel·lectual dels infants. Tracta de com entendre el seu procés i ajudar-los a ser nens i nenes flexibles, àgils i ràpids que es puguin adaptar sense problemes a diferents situacions de la vida. Fa una descripció detallada de les etapes del desenvolupament de la intel·ligència entre els 0 i 6 anys i proposa un seguit d'activitats d'estimulació multisensorial. Analitza els factors externs i interns que influeixen en el desenvolupament i finalment fa referència explícita al fracàs escolar i a com prevenir-lo.

 

http://atendiendonecesidades.blogspot.com.es/2012/11/conocer-las-caracteristicas-del_1880.html

 Per acabar, aquí teniu dues guies per a les famílies i per al personal educador on s’explica totes les característiques del desenvolupament dels nenes/es a les diferents edats:

·         L’ infant de 0 a 3 anys

Aquest document mostra les pautes que indiquen l’evolució dels infants d’ entre 0 i 3 anys. S’han agrupat en tres aspectes del desenvolupament:

-          Desenvolupament psicomotriu i autonomia personal

-          Desenvolupament vers les relacions amb l’entorn físic i social

-          Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge

Accés a: <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/d48e6658-4868-4846-a6f7-7a36f83ea845/guia_de_desenvolupament_0-3_anys.pdf>

·         L’ infant de 3 a 6 anys

Aquest document mostra les pautes que indiquen l’evolució dels infants d’ entre 3 i 6 anys. S’han agrupat en quatre aspectes de desenvolupament:

·         Desenvolupament motriu i perceptiu

·         Desenvolupament cognitiu

·         Desenvolupament del llenguatge

·         Desenvolupament social

Accés a: <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/06eab656-5f4d-4e35-8d2a-04fca258d91c/guia_de_desenvolupament_3-6_anys.pdf >

Realitzat per: Carme Lobato Bertomeu

En qui recau la responsabilitat d'educar els infants?

http://www.me.gov.ar/monitor/nro7/entrevistaft.htm

Avui dia aquest tema de qui té la responsabilitat d’educar els nens torna a estar en el punt de mira de molta gent, ja que hi ha gent que diu que aquesta responsabilitat la tenen els pares, ja que són els seus fills i ells han de ser qui els han d’educar i hi ha que diu que aquesta responsabilitat és dels mestres , ja que ells han estudiat per a això.

Per parlar d’aquest tema és necessari nomenar a Francesco Tonucci, pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Francesco va treballar com a mestre i es va convertir en investigador a l’Institut Psicològic del Consell Nacional d’Investigació, del que més tard va presidir el Departament de Psicopedagogia , que porta endavant el programa d’educació ambiental. L’objectiu d’aquest programa és crear una base de dades  per als nens. Aquestes investigacions tenen com a centre d’interès el desenvolupament cognitiu dels nens, el seu pensament, el seu comportament i la relació entre cognició dels nens i la metodologia educacional.

En algunes entrevistes realitzades, Francesco Tonucci ha deixat clar que l’acció d’educar és un conjunt de situacions que estan en mans tant dels pares com dels mestres.

Per una banda, està la teoria Ambientalista en la qual el pedagog ens diu que durant molt de temps hem estat pensant que la millor manera d’educar als fills en llibertat era donant-los una autonomia sense restriccions. Però que després ens adonem que l’únic que provoquem en aquesta situació és la seva desorientació. Acaba afirmant que els nens necessiten criteris i orientacions encara que només sigui per revelar-se contra aquestes. És a dir, tant els pares com els educadors han d’intentar proporcionar als nens el màxim d’oportunitats i han de crear un ambient ric per a què els nens puguin adquirir els coneixements i les rutines adequades.

Per altra banda, està la teoria Constructivista en la qual el pedagog diu que l’essencial per a  que una escola vagi bé és que hi hagi un equip docent amb les idees clares. I que a l’hora de la veritat el que és important no és el que fas sinó la dignitat amb la qual ho fas. Perquè serà aquí on entrarà el fet educatiu, ja que si els alumnes creuen que el que està fent el docent és important l’alumne traurà un coneixement. És en aquest moment on entrarà el constructivisme, ja que a partir d’això l’alumne anirà construint el seu coneixement i on pren responsabilitat del seu desenvolupament.

FAMÍLIA <------> ESCOLA

http://www.cottesil.cl/SectoresMedios.html

Realitzat per: Carme Lobato Bertomeu

En el procés d’E/A, quin és el paper del docent i quin el de l’alumnat?

Benvingudes famílies un cop més. Avui parlarem com bé diu el títol  quin és paper que tenim els docents dintre de l’aula i quin els vostres fills.

• Què és l’acte d’ensenyar?

Potser és una de les preguntes més qüestionades per tots els docents el què ensenyar als alumnes.  Ja sabeu que en la nostra escola tenim molt en compte les opinions tan vostres com les dels vostres fills per tal de promoure un aprenentatge eficaç. Tanmateix, quan realitzem una activitat després l’apliquem al món social que és el que els envolta.  Per tant, les aules són llocs on els nostres alumnes organitzen, analitzen i discuteixen les experiències que han viscut tant dins com a fora d’elles. La qual cosa fa que entrin en context i participin dins del seu context físic, humà, històric i cultural.

Nosaltres ens basem amb currículum per poder dur planificar les activitats, ja que com bé us vaig enllaçar al 1er article us vaig adjuntar el currículum de 2n cicle d’educació infantil on es treballen les tres àrees de desenvolupament infantil.

Per dur a termes aquestes activitats ens plantegem un seguit de punts i preguntes:

 Objectius: Què ensenyar i aprendre?
 Continguts:  Què ensenyar i aprendre?
  Mètodes i principis metodològics: Com ensenyar i aprendre?
  Els mitjans: Amb què ensenyar i aprendre?
  Formes d’organització: Com organitzar l’ensenyament i aprendre?
 Avaluació: En quina mesura es compleixes els objectius?

• Quina és la funció del docent?

 Nosaltres, els docents, tenim un paper fonamental en les aules per tal de realitzar  correctament el currículum.  Per tant la nostra funció és complir tots els punts que us he  explicat prèviament a part de vetllar pel benestar dels vostres petits. Tot i complir les            normes prèvies, també hem de tenir en compte les següents:

·         Treballar tots els docents conjuntament amb equip.

·         Formar una pedagogia activa

·         Avaluació continua i formativa, per tal d’ajudar a millorar el procés d’aprenentatge dels      alumnes.

·         Tenir una postura motivadora i facilitadora per a l’aprenentatge dels vostres fills i filles.

 Per tant, d’aquesta forma els mestres participem en la concreció del projecte curricular  per tenir en compte les actuacions específiques dintre de les aules.

• Quin paper tenen els vostres infants?

Els alumnes tenen un paper importantíssim a l’escola, ja que sense ells no hi hauria educació ni aprenentatge. Per tant l’infant té:

         Participació activa en la construcció i reconstrucció dels seus propis coneixements.

·     Manipulació del propi objecte d’estudi.

      Relacionar-se amb els companys/es de l’aula, els docents i amb ell mateix.

·    Generar una implicació tant afectiva com cognitiva d’ell mateix en el procés d’adquisició de coneixements, habilitats i competències.

Per tant, els mestres tenim la funció d’ensenyar cada tema, però garantint l’aprenentatge de per vida.

Realitzat per: Andrea Baiges Masià

Concepció constructivista a l’escola. I a casa?

A l’article d’avui us parlarem de la concepció constructivista, ja que, a partir del curs següent a l’escola treballarem basant-nos amb aquesta concepció.

La concepció constructivista pretén oferir un marc global de referència útil, coherent i articulat per tractar els possibles problemes escolars. A més a més, integra principis de diferents fonts, és a dir, de teories de diferents autors com Piaget, Ausubel, Bruner... Els principis que caracteritzen aquesta concepció són: l’alumne, el professor i els continguts.

Des del centre hem decidit partir d’aquesta concepció perquè pensem que pot ser molt beneficiosa per als vostres fills i filles ja que, parteix dels coneixements previs (que ja tenen) per a utilitzar-los com a base dels nous que adquiriran. També afavoreix la construcció de significats, la qual cosa fa que els infants atribueixin sentit a tots aquells continguts que no coneixien.

Aquesta concepció constructivista reconeix el paper de les expectatives, la motivació, l’autoconcepte, l’autoestima... Per això nosaltres creiem que pot ser molt positiu partir d’aquí per tal de fer sentir als nostres alumnes uns infants feliços, amb expectatives sobre allò que els agrada i els motiva, que tinguin un bon concepte de si mateixos i això els pugi l’autoestima.

Com a centre intentarem oferir totes les ajudes i recursos necessàries, diverses, flexibles i transitòries, que també és un dels principis d’actuació constructivista.

Els i les mestres afavoriran l’aprenentatgesignificatiu, partint del que ja saben com a base, intentaran que els infants relacionin els continguts que han d’aprendre amb aquells que ja coneixen i formin un significat que els sigui útil per a l’aprenentatge i finalment, també se’ls introduirà a la reflexió.

Ja que des de l’escola treballarem amb aquesta base constructivista, pensem que pot ser a vosaltres també us agradaria poder treballar-la des de casa i per això us deixem alguns consells que podeu seguir:

•      Creeu un ambient agradable a casa per tal de millorar la relació i que els vostres fills i filles es sentin segurs.
•         Feu-los participar en les tasques i responsabilitats de la casa. Per exemple: els més grans poden ajudar-vos a cuinar, a vestir-se i banyar-se sols, etc. I els petits poden recollir les joguines, posar-se el plat i el got a la taula, etc.
•        Heu de tenir present en tot moment que són infants i heu d’intentar ser comprensibles i justos amb ells però sense pensar que no són capaços d’entendre ni de fer res.

           Realitzat per: Georgina G