La vinculació afectiva

Per començar a parlar de la vinculació afectiva hem de definir una paraula molt important, l'aferrament.

Què és l'aferrament? Segons un autor bastant conegut, Bowlby, es refereix al vincle afectiu que estableix l'infant amb una o més persones, normalment aquelles que en tenen cura de forma estable, i que dóna lloc a una relació emocional privilegiada, caracteriztada per l'afecte mutu i el desig de mantenir la proximitat. Per a Papalia i Olds és una relació activa, afectuosa i recíproca entre dos individus on la seva interacció reforça els lligams existents.

La conclusió de la teoría de l'aferrament és que l'estat de seguretat, ansietat o por del infant està determinat en gran mesura per l'accessibilitat i capacitat de resposta de l'adult amb el que estableix el vincle.

 Molts de vosaltres haureu observat, sobretot amb els infants i les mares, aquest vincle i pot ser us pregunteu: I quines funcions té això de l'aferrament? Basicament té tres funcions:
- garantir la supervivència del infant.
- ser una fot de benestar i suport emocional
- ser una base de seguretat per a que l'infant explori el seu entorn.

Però, quan comença l'aferrament? I quan acaba? Com segurament haureu observat en els vostres fills o en els fills dels coneguts aquesta "dependència" afectiva amb la mare o els cuidadors habituals no dura per a tota la vida, normalment aquest vincle s'inicia a partir del les 6 setmanes, abans ho anomenem etapa de preaferrament, a partir d'aquestes 6 setmanes, els infants comencen a mostrar preferència per les persones que coneix tot i que encara no mostra un gran malestar amb la separació ni mostra por als extranys.
És a partir dels 6-8 mesos fins als 18-24 mesos que l'infant té una preferència clara pels coneguts i rebutja explicitament als extranys. A partir d'aquests 18-24 mesos va disminuint l'ansietat de separació i comença a formar relacions recíproques.

A continuació els mostrem els tipus d'aferrament i les conductes característiques de cada un:

SEGUR:

• exporació activa en presència de la figura d'aferrament (pare, mare, cuidadors...)
• ansietat, disminució de l'exploració i intents de cerca davant la separació
• cerquen el contacte i proximitat en la retrobada sentint-se reconfortats.

INSEGUR:

• mínima exploració en presència de la figura de l'aferrament
• ansietat molt intensa davant la separació
• comportament ambivalent en la retrobada i dificultat per rebre consol.

INSEGUR EVITATIU:

• manca de preferència de la figura d'aferrament davant la d'altres adults
• escassa ansietat davant la separació
• evitació de la figura d'aferrament en la retrobada

DESORGANITZAT:

• comportament confòs i desorientat

Com ja em vist aquest aferrament s'estableix durant el primer any de vida depenent de les característiques de la relació entre l'infant i l'adult o adults que en tenen cura habitualment.
Esperem que aquesta informació us hagi servit per entendre una mica millor el comportament dels vostres fills i filles en aquestes edats i si teniu alguna pregunta o creieu que podeu fer alguna altra aportació no dubteu en comentar.

Georgina Gilabert Bertomeu