Mòdul 1: Àmbit biosocial: el desenvolupament físic i psicomotor durant la infantesa

Benvolgudes famílies, tot seguit en aquest bloc, els oferirem quatre entrades d’informació sobre el desenvolupament físic i psicomotor dels vostres fills i filles. Primer de tot amb una introducció a aquest tema, després el desenvolupament físic  del naixement fins als 2 anys, en tercer lloc el desenvolupament físic  dels 2 als 6 anys i per acabar el desenvolupament psicomotor, com per exemple el to muscular, l’equilibri, entre altres.

1.   Introducció al desenvolupament físic i psicomotor

Primer de tot dir que el desenvolupament és el resultat de la interacció entre la biologia (potencial genètic) i el medi (família, escola, amics...).

El concepte de desenvolupament físic es refereix als canvis corporals que experimenta l’ésser humà, principalment en pes i alçada, i en els què estan implicats el desenvolupament cerebral i també l’ossi i muscular. El creixement és continu, però no uniformement,  l’ésser humà es desenvolupa poc a poc i per etapes. El primer any de vida és quan més es nota aquest canvi, a partir del segon any el desenvolupament ja mostra un patró més estable i gradual.

I el desenvolupament psicomotor, va augmentant i s’aprèn mitjançant l’experiència.

En el desenvolupament d’un infant hi ha un ordre a seguir, les etapes estan lligades  entre sí, ja  que cada etapa prepara la següent.

Tot i així, cada infant és diferent, i per això el desenvolupament variarà d’un infant a un altre. Per exemple, és igual de normal que un infant començi a caminar en 13 mesos, que en 9, ja que l’edat per caminar és aproximadament d’un any.

És important saber també, de la importància que té el cervell en el desenvolupament d’un infant. El cervell té tres parts principals:

- El tronc cerebral, responsable de l’equilibri i la coordinació.

- El cervell mitjà, que controla la respiració i la deglució (engolir).

- El cervell pròpiament dit que inclou els dos hemisferis i el feix de nervis que els connecta.

Seguidament parlarem sobre les lleis del desenvolupament:

- Llei de maduració cefalocaudal. Les persones madurem de dalt cap a baix, és a dir,  les parts del cos que estan més a prop del cap ,l’infant les domina primer que els músculs de l’abdomen, per exemple.

- Llei de desenvolupament pròxim-distal. Aquesta llei ens explica que l’infant madura del centre del cos fins a les puntes dels dits. Per exemple, l’infant desenvoluparà primer l’espatlla que el colze.

- Llei d’activitats en massa les específiques (general - especific).  Tendència a passar de la utilització de músculs més grans als més petits. L’infant primer agafarà la cullera amb tota la mà i després utilitzarà la pinza, per exemple.

- Llei de desenvolupament de flexors i extensors.  Els infants desenvolupen primer la capacitat d’agafar els objectes (desenvolupament flexors) i després aprèn la capacitat per soltar aquests objectes (desenvolupament extensors).

Algunes característiques del desenvolupament físic són les següents:

- L’infant recent nascut té proporcions corporals molt diferents dels lactants, infants i adults.

- Les proporcions de nois i noies són semblants en la infància, els canvis comencen a aparèixer a l’adolescència.

- La composició òssia experimenta un enduriment progressiu en funció de l’edat, encara que no totes les parts de l’esquelet creixen i maduren al mateix ritme.

En l’article següent aprofundirem més en el desenvolupament dels infants de 0 a 2 anys.

Realitzat per: Émily Arques Mengual

Desenvolupament físic i psicomotor del naixement fins als 6 anys

En l’article següent parlarem sobre el desenvolupament dels infants del naixement fins als 6 anys, dividits en blocs d’edats.

Del naixement fins als 12 mesos (REFLEXOS)

Per començar dir que els infants en el moment de néixer tenen un seguit de reflexos, els més importants per sobreviure són el reflex de succió i el de prensió.

A continuació esmentarem els reflexos d’aquesta edat:

• El reflex de succió: permet al nen alimentar-se. Aquest reflex apareix juntament amb el de cerca (gira el cap) i el de deglució.
• El reflex de prensió: l’infant tendeix a tancar la mà quan nota algun objecte al palmell de la mà.

Cal dir, que aquests dos reflexos es converteixen en voluntaris a partir del segon quadrimestre de l’infant. Tot i això, hi ha reflexos que es mantenen al llarg de tota la nostra vida, ja que són molt importants per als ésser humans, com per exemple, tossir, parpellejar o badallar.

El grup de reflexos explicats a continuació, desapareixen uns mesos després de néixer:

• El reflex de Moro: és la conseqüència de qualsevol canvi imprevisible i brusc que produeix un sobresalt, present en l’infant fins als 4 mesos aproximadament.
• El caminar automàtic: l’infant, agafat per un adult per baix de les aixelles, i amb els peus tocant en una superfície plana, fa com si caminés però sense moure’s del lloc, desapareix entre el 4t i 6è mes.
• El reflex de Babinski: quan se li toca a un infant la planta dels peus, aquest obre els dits en forma de ventall, aquest reflex és prenent en l’infant fins als 10 mesos aproximadament.
• El reflex de nedar: es produeix si posem l’infant cap avall a l’aigua, aquest fa moviments de natació coordinats, i a més a més, no tragarà aigua, desapareix cap als 6 o 7 mesos.

Del naixement fins als 12 mesos (DESENV. SENSORIAL)

EL TACTE

• Mitjançant el tacte comença la comunicació dels infants amb el seu entorn, com per exemple, reaccionar davant els canvis de temperatura, l’exploració voluntària dels objectes...
• Els primers mesos de vida els infants exploren els objectes amb la boca, més endavant ja ho fan amb les mans, i de mica en mica el sentit de la vista va guanyant importància al sentit del tacte.

L’OLFACTE I EL GUST

• Des de el naixement aquests dos sentits estan molt desenvolupats.
• Els infants prefereixen les olors dolces (pera, vainilla) i rebutgen les olors fortes (all, amoníac).
• També és així que prefereixen quan són nadons els gustos dolços, i més endavant, cap al 4t mes, comencen a introduir aliments salats.

LA VISIÓ

La vista és un dels sentits que més es desenvolupa en el primer any de vida.

• Agudesa visual: l’agudesa visual d’un nadó és de 10a 30 vegades inferior que un adult, però a l’any ja haurà assolit el grau màxim de desenvolupament. La capacitat d’enfocar també és reduïda, per això els nadons veuran millor els objectes a una distància d’uns 20 cm. aproximadament.
• Percepció del color: els nadons en néixer prefereixen els estímuls de color que els grisos, però no els poden diferenciar. A partir dels 2 mesos ja discriminen tots els colors i cap als 3 ja tenen preferència per alguns grups de colors.
• Visió binocular: és la capacitat d’enfocar amb els dos ulls cap a un mateix punt. Un nadó pot estar mirant un objecte amb un ull i un altre objecte amb l’altre ull. La visió binocular va millorant gradualment els 6 primers mesos.

L’AUDICIÓ

• A partir del 6è mes d’embaràs el nadó té preparat l’aparell auditiu, és a dir, que el nadó ja pot sentir sorolls des de dintre de la panxa.
• Els nadons tenen preferència per la veu humana, gràcies a això presten més atenció als sons de llenguatge.
• Els recents nascuts diferències la veu de la seva mare de les altres veus, i a partir de l’any tenen dificultats per diferenciar els sons que no pertanyen a la llengua materna.
• El primer mes de vida és localitza el so de forma reflexa, és a partir del segon mes que el nadó localitza un so voluntàriament.

LA SENSIBILITAT VESTIBULAR

El sistema vestibular, és el que contribueix al nostre equilibri i el nostre sentit de l'orientació espacial, és el sistema sensorial que proporciona l'entrada dominant sobre el moviment i l'equilibri.

Els nadons són sensibles a tres eixos de moviments:

• De davant cap enrere.
• De dalt cap a baix.
• D’un costat a un altre.

Per això és un clàssic que per adormir o relaxar un nadó el bressolem o el passegem.

Imatge realitzada per: Èmily Arques Mengual

A continuació, hi ha algunes de les característiques del desenvolupament dels infants, més característic de l’edat: primer, segon, tercer i quart trimestre.

Del naixement fins als 12 mesos (PRIMER TRIMESTRE)

• El seu moviment és involuntari i global.
• Respon als estímuls amb tot el seu cos.
• Primers indicis de comunicació: fixació ocular a les cares familiars, somriure social quan se li parla i sons guturals com a resposta a la veu de l’adult.
• Cap al final d’aquest trimestre, l’infant esporàdicament veu la seva mà i pot començar a posar-se-la a la boca i això el portarà a iniciar el reconeixement del seu cos.

Del naixement fins als 12 mesos (SEGON TRIMESTRE)

• Els seus moviments són més flexibles i lliures.
• Duran aquesta etapa es consolida el control del cap en totes les posicions.
• També apareix la capacitat de canviar de posició: volteig.
• Iniciació de la coordinació ull-mà i els primers intents de prensió voluntària.
• Poden seguir amb la mirada objectes i persones en moviment.
• Somriure més clarament a les persones que li tenen cura.
• Cap al final d’aquest trimestre, l’infant en posició bocaterrosa (boca avall), pot aixecar el cap i mantenir-se recolzat sobre les mans.
• Pot mantenir-se assegut aguantant-se amb les mans al davant.

Del naixement fins als 12 mesos (TERCER TRIMESTRE)

És fonamental en aquest trimestre que l’infant madura la seva sedestació, passant de ser estàtica a ser dinàmica:

• Apareixen les reaccions d’equilibri i d suport de les mans per no caure.
• Pot anar a buscar una joguina que està una mica lluny i tornar-se a redreçar.

L’infant en aquest trimestre també pot començar a realitzar canvis de posició:

• Pot voltejar amb més facilitat.
• Alguns infants comencen a posar-se asseguts sols quan estan estirats.
• Estan asseguts poden passar a bocaterrosa.
• Comencen a gatejar.

Els moviments de les extremitats superiors són més precisos i amb un objectiu:

• Agafar.
• Picar dos objectes entre sí.
• Fer rodar els objectes.

Del naixement fins als 12 mesos (QUART TRIMESTRE)

• Augmenta la funcionalitat del desplaçament autònom de l’infant.
• Quan un infant està assegut o gatejant pot començar a agafar-se a un suport per posar-se de genolls.
• Poden estar drets de forma estàtica i/o donar passes de costat.
• El dit índex pot separar-se de la resta per explorar forats, rascar-se...
• L’infant entén que els objectes no desapareixen i que els pares tornen.
• Un joc preferit de la majoria d’infants serà el de “treure i posar”.
• Cap al final d’aquest trimestre, molts infants ja poden caminar per sí sols.

Imatge relitzada per: Èmily Arques Mengual

 Relitzat per : Èmily Arques Mengual

 En el següent article parlarem sobre quines característiques pot tenir el nostre infant de 2 a 6 anys.

DE 1 A 2 ANYS (12-14 MESOS)

Primers signes de caminar: 

• Gateig.
• Recolzament en mobles i adults.
• Arrossegament d’objectes amb rodes.
• Caminar sols.
• Introduir objectes petits en d’altres més grans.
• Llançament d’objectes.
• Intent de menjar.

Imatge extreta de: http://blocs.xtec.cat/lamiraculosa1314/projecte-educatiu-2/projecte-educatiu/

 DE 1 A 2 ANYS (15-17 MESOS)

• Aixecar-se i caminar sols.
• Pujar esglaons d’un en un.
• Ajupir-se i agafar objectes del terra.
• Fer gargots sobre el paper.
• Possibilitat de nedar. 

Imatge extreta de: http://www.123rf.com/stock-photo/grade.html

DE 1 A 2 ANYS (18-24 MESOS)

• Saltar, pujar escales i domini de marxa.
• Seure sense ajuda.
• Ús de la plastilina.
• Córrer.

DELS 2 ALS 6 ANYS

Els progressos que es produeixen en aquesta etapa segueixen les ja conegudes lleis céfalo-caudal i pròxim-distal:

• El bon control que abans existia als braços es va perfeccionant i estenent ara cap a les cames (llei céfalo-caudal).
• El control va assolint les parts més allunyades de l’eix corporal, fent possible el moviment fi dels músculs que controlen el canell i els dits (llei próximo-distal).

 Els principals canvis en el desenvolupament psicomotor que es donen en aquesta etapa, es relacionen amb el progrés de dos fronts aparentment contradictoris: la independència motriu i la coordinació motriu.

Independència motriu: és la capacitat per a controlar per separat cada segment motor:

Assolir, per exemple, un moviment complex amb una mà, sense que es mogui l’altra.

Treure al mateix temps la llengua i fer carasses.

Coordinació Motriu: es tracta d’un procés aparentment oposat a la independència.

Patrons motors originalment independents, s’encadenen i s’associen formant moviments compostos molt més complexos que els originals.

Exemples de coordinació: pujar i baixar escales, recolzant la mà a la barana i subjectant amb l’altra mà un got d’aigua. Ser capaç d’escriure posant tota l’atenció en el que s’escriu, i no en com s’escriu.

ADQUISICIONS MOTRIUS

A continuació les principals adquisicions motrius característics de l’edat:

2-3 ANYS

• Córrer en contraposició al caminar ràpid del segon any.
• Mantenir-se durant un parell de segons sobre un sol peu.
• Llençar una pilota amb la mà sense moure els peus del lloc.
• Emprar la cullera per a menjar.
• Fer gargots.

Imatge extreta de: http://encenentlaimaginacio.blogspot.com.es/2011/11/linfant-productor-dimatges.html

3-4 ANYS

• Pujar escales sense recolzament, posant un peu a cada escala.
• Caminar unes passes a la cama coixa.
• Pujar en un tricicle.
• Emprar tisores per retallar paper.
• Raspallar-se les dents.
• Botonar i desbotonar botons.
• Dibuixar línies i fer dibuixos amb contorns.

4-5 ANYS

• Baixar escales amb soltesa i sense recolzament, posant un peu a cada escala.
• Córrer a la cama coixa.
• Major control per a començar a córrer, parar-se i girar.
• Tallar una línia amb tisores.
• Doblegar un paper, emprar un punxó per a picar, acolorir formes senzilles...
• Emprar la forquilla per a menjar.
• Vestir-se sense ajuda.
• Escriure alguns nombres i lletres.

5-6 ANYS

• Caminar sobre una barra d’equilibri.
• Bon control de la carrera.
• Saltar uns 30 cm en alçada i prop d’un metre en longitud.
• Llençar i agafar pilotes com xiquets i xiquetes ja més grans.
• Aprendre a anar en bicicleta i a patinar.
• Fer marxa al ritme de sons.
• Emprar el ganivet, martell, tornavís…

 

Imatge extreta de: http://www.ellahoy.es/bebes/fotos/juegos-infantiles-fotos-de-los-mas-populares_1391_9.html

Tal com l’infant es va fent gran, augmenten les adquisicions motrius, cada vegada pot fer més coses i més complexes a la vegada. És l’etapa també de l’assaig-error, per això sempre van pel terra i no paren quiets, perquè intenten fer les coses fins que els surt.

Realitzat per: Èmily Arques Mengual.