Mòdul 3: Àmbit psiscosocial: El desenvolupament socioemocional i afectiu durant la infantesa

Per començar a parlar de la vinculació afectiva hem de definir una paraula molt important, l'aferrament.

Què és l'aferrament? Segons un autor bastant conegut, Bowlby, es refereix al vincle afectiu que estableix l'infant amb una o més persones, normalment aquelles que en tenen cura de forma estable, i que dóna lloc a una relació emocional privilegiada, caracteritzada per l'afecte mutu i el desig de mantenir la proximitat. Per a Papalia i Olds és una relació activa, afectuosa i recíproca entre dos individus on la seva interacció reforça els lligams existents.

La conclusió de la teoría de l'aferrament és que l'estat de seguretat, ansietat o por del infant està determinat en gran mesura per l'accessibilitat i capacitat de resposta de l'adult amb el que estableix el vincle.

 Molts de vosaltres haureu observat, sobretot amb els infants i les mares, aquest vincle i pot ser us pregunteu: I quines funcions té això de l'aferrament? Basicament té tres funcions:

- garantir la supervivència del infant.

- ser una fot de benestar i suport emocional

- ser una base de seguretat per a que l'infant explori el seu entorn.

Imatge extreta de: http://www.cometelasopa.com/el-desarrollo-del-apego-en-ninos-adoptados/

Però, quan comença l'aferrament? I quan acaba? Com segurament haureu observat en els vostres fills o en els fills dels coneguts aquesta "dependència" afectiva amb la mare o els cuidadors habituals no dura per a tota la vida, normalment aquest vincle s'inicia a partir del les 6 setmanes, abans ho anomenem etapa de preaferrament, a partir d'aquestes 6 setmanes, els infants comencen a mostrar preferència per les persones que coneix tot i que encara no mostra un gran malestar amb la separació ni mostra por als extranys.

És a partir dels 6-8 mesos fins als 18-24 mesos que l'infant té una preferència clara pels coneguts i rebutja explicitament als extranys. A partir d'aquests 18-24 mesos va disminuint l'ansietat de separació i comença a formar relacions recíproques.

A continuació els mostrem els tipus d'aferrament i les conductes característiques de cada un:

SEGUR:

• exploració activa en presència de la figura d'aferrament (pare, mare, cuidadors...)
• ansietat, disminució de l'exploració i intents de cerca davant la separació
• cerquen el contacte i proximitat en la retrobada sentint-se reconfortats.

INSEGUR:

• mínima exploració en presència de la figura de l'aferrament
• ansietat molt intensa davant la separació
• comportament ambivalent en la retrobada i dificultat per rebre consol.

INSEGUR EVITATIU:

• manca de preferència de la figura d'aferrament davant la d'altres adults
• escassa ansietat davant la separació
• evitació de la figura d'aferrament en la retrobada

DESORGANITZAT:

• comportament confòs i desorientat

Imatge extreta de: http://blogatenciontemprana.blogspot.com.es/2011/03/tipos-de-apego-en-la-infancia-1-parte.html

Com ja em vist aquest aferrament s'estableix durant el primer any de vida depenent de les característiques de la relació entre l'infant i l'adult o adults que en tenen cura habitualment.

Esperem que aquesta informació us hagi servit per entendre una mica millor el comportament dels vostres fills i filles en aquestes edats i si teniu alguna pregunta o creieu que podeu fer alguna altra aportació no dubteu en comentar.

Realitzat per: Georgina Gilabert Bertomeu

DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

Per a Freud, el desenvolupament de la personalitat està lligat a les pulsions sexuals, entenent-les com a energia vital en connexió amb l’afectivitat (plaer).

Freud estableix 5 etapes psicosexuals :

• La primera va dels 0 als 18 mesos i és l’etapa oral. Aquesta etapa es caracteritza per la localització de la libido centrada en les activitats orals, sent la succió la font de plaer, ja que d’aquesta forma el nen va interpretant el món que l’envolta. Si hi ha una fixació en aquesta etapa, donarà origen a una personalitat dependent, insegura, passiva, ansiosa, etc.
• La segona etapa és l’anal i va dels 18 mesos als 3 anys. En aquesta etapa la libido es centra en les activitats anals (expulsió – retenció). Normalment aquesta etapa està associada amb l’educació del control d’esfínters. Una fixació en aquesta etapa donarà origen a una personalitat obstinada, ordenada, hostil, impositiva, etc.
• La tercera etapa és la fàl·lica que va dels 3 als 6 anys. La localització de la libido en aquesta etapa se centra en els òrgans genitals. Tots els infants senten interès pels seus òrgans genitals i fan les distincions de sexe masculí i sexe femení. Es donen el complex d’Edip en els nens i el complex d’electra en les nenes que consisteixen en que l’infant s’identifica amb el progenitor del mateix sexe, del qual adopta les característiques i valors predominants. Una fixació en aquesta etapa dóna origen a una personalitat dependent, narcisista, inadaptada i incapaç de mantenir relacions sexuals madures.
• La quarta etapa és la de latència que va dels 6 als 12 anys. Aquesta fase es caracterítza per la socialització i l’amistat, deixa una mica de banda les pulsions i l’infant se centra en ser acceptat socialment.
• L’última etapa és la genital que comença als 12 anys i dura tota l’adolescència. Aquesta etapa es caracteritza per centrar la libido un altre cop a la zona genital però aquest cop per a l’obtenció de plaer.

És a partir de la tercera etapa, la fàl·lica, que la relació entre el que s’ha de fer i el que l’infant vol fer determinaran la seva personalitat.

Imatge extreta  de: http://www.veteranstoday.com/2013/12/24/sigmund-freud-psychoanalysis-and-the-war-on-the-west/

Un altre autor psicoanalista va ser Erik Erikson. Ell ressaltava més els aspectes socials i culturals que els biològics.

Identificava cada etapa del desenvolupament emotiu per la classe de crisi psicosocial que es podia produir.

• Confiança vs. Desconfiança  (0-18 mesos)
• Autonomia vs. Vergonya i dubte (18 mesos-3 anys)
• Iniciativa vs. Culpa (3-5 anys)
• Laboriositat vs. Inferioritat (5-13 anys)
• Cerca d’identitat vs. Difusió d’identitat (13-21 anys)

Imatge extreta de: http://depsicologia.com/la-teoria-del-desarrollo-psicosocial-de-erikson/

Aquest autor a diferència de Freud té en compte totes les edats, tot i que aquí nosaltres ens hem centrat fins al final de l’adolescència.

Finalment, parlarem d’un altre autor Henri Wallon, que estudia el desenvolupament de la personalitat a través d’una sèrie d’etapes:

• La primera etapa es el període sensomotor (0-3 anys)
• Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos)
• Fase emocional (6-12 mesos)
• Fase sensomotor projectiva (1-3 anys)
• La segona etapa és la del personalisme (3-6 anys)
• Fase d’oposició (3 anys)
• Fase de gràcia (3-4 anys)
• Fase d’imitació dels adults (4-5 anys)
• La tercera etapa és la categorial (6-11 anys)
• I l’última etapa és la pubertat i l’adolescència (a partir dels 11 anys)

Imatge extreta de: http://fr.wikipedia.org/wiki/Henri_Wallon_(1812-1904)

Realitzat per: Georgina Gilabert Bertomeu