Què hi ha d'innat i què hi ha d'adquirit en el comportament dels infants?

Segurament molts de vosaltres us haureu preguntat més d’un cop perquè del comportament dels vostres fills és el que és? Com és que s’assemblen en alguns aspectes a vosaltres quan éreu petits? O fins i tot, com és que a vegades en algunes situacions és comporta igual com ho feu vosaltres?

Per entendre del que anem a parlar començarem definint la conducta o comportament, que és la maneraque té cadascú d’actuar i reaccionar davant als estímuls i pot ser voluntària o involuntària.És important saber aquesta definició perquè la conducta, igual que moltes de les característiques de cadascú, té una part innata i una altra adquirida.

Pel que fa a la part innata, no requereix de cap tipus d’aprenentatge perquè neix amb ells. Distingim dos tipus de respostes innates, els reflexes i els instints.

Per una banda els reflexes es realitzen de manera automàtica com a resposta a algun estímul, per exemple el reflex de succió que tenen els infants quan neixen per poder alimentar-se, sinó com han aprés a succionar? Qui els ho ha ensenyat? Un altre exemple seria quan alguna cosa s’apropa ràpidament a la cara d’un bebè i aquest tanca els ulls. Qui li ha explicat que pot ser alguna cosa perillosa? Com s’ha adonat que li podria fer mal als ulls? Per això afirmem que neixen amb aquests reflexes.

Per l’altra banda tenim els instints, que són les pautes del comportament que tenen una finalitat adaptativa. Segurament haureu notat moltes actuacionsinstintives sense saber que realment ho són, per exemple el fet que els infants siguin tant protectors amb les seves joguines i els hi costi compartir-les és una conducta que ve marcada pels instints. Per què no ha de compartir les joguines? Com sap que si les agafa un altre infant les pot perdre o trencar? Quan els infants són molt petits no són conscients de tot això, simplement no ho deixen perquè és seu.

Pel que fa a la part adquirida és el resultat de les experiències viscudes per cadascú i es transmeten amb l’aprenentatge. Com ja us hem explicat, aquest comportament adquirit depèn de les experiències, és a dir, del dia a dia de cadascú: la seva família, l’entorn on viu, la cultura, la religió, l’escola on va... Per exemple, si un infant es cria als països orientals (Xina, Japó, Corea...) pensarà que el fet de mirar directament als ulls d’una altra persona està mal fet, per tant aquest infant intentarà no mirar mai als ulls, en canvi, un infant espanyol per a comunicar-se necessita la mirada de l’altre i per això sempre que podrà buscarà trobar aquesta mirada.

Però la qüestió és: què influeix més, la part innata o la part adquirida? Això depèn de cada infant, pot ser a alguns els influeix més la part innata i al moment d’estudiar o treballar són molt ràpids aprenent les coses i tenen molta facilitat, però a altres els influeix més la part adquirida i si el seu entorn afavoreix que sigui un bon estudiant, bon treballador, valora l’esforç, és constant, bona persona, etc... Tots dos tindran les mateixes oportunitats a la vida tot i que un és comporta per instint i l’altre pel que ha après.